La conducta en els nens

Els nens són nens i es comporten com a tals però n’hi han conductes més problemàtiques que unes altres, està clar!.

Cada dia venen més nens a teràpia pel tema de mala conducta… jo els hi dic “males idees. com”. Aquestes males idees poden anar des de trencar coses a amenaçar als pares (generalment més freqüent a les mares). I ens preocupen molt als pares perquè venen acompanyades d’algo que no podem suportar… la provocació. Si tu em dius A jo voldré fer B i si em dius que no faci A, faré A. Així és com funciona. Davant d’això ens ho prenen de forma personal… cosa lògica. No podem evitar pensar “Mira que m’éstà fent el meu fill” o “Per què em fa això a mi?”. I entrem en un cercle sense fi. El nen o la nena seguirà fent la seva i nosaltres cada cop ens podrem controlar menys.

Si pensem en la Supernanny –qualsevol dels exemples que en tenim, tant l’anglesa com la d’aqui-, parlen dels mateixos conceptes i utilitzen tècniques molt similars.

La primera certesa que tinc és que aquestes conductes les fan a casa i a l’escola solen comportar-se millor –n’hi ha casos en que es generalitza en els dos llocs-. És a dir, per a les males conductes, la confiança és un valor afegit per dur-les a terme. Per què? Això ens porta a una segona idea.

Els pares fomentem aquestes conductes amb el que fem. Reflexionem sobre què estem fent per a que el nostre fill o filla es comporti així. És el primer pas l’auto reflexió i sense aquesta ja podem anar pagant psicòleg que no arribarem enlloc. Els pares ens enfadem massa, explotem, intentem que siguin petits adults i que es controlin perfecte, els diem que fer una cosa els transforma en “un nen dolent” o una “nena desobedient”. Nosaltres som els primers que hem de canviar. Aja, i com es fa això? Jo tinc quatre estratègies que no em solen fallar:

 1. Intento posar-me en el lloc de la meva filla. Què és el que m’està intentant dir?
 2. Veig quina és la meva reacció i si em veig com una energúmena, respiro i de fet li tinc dit a la meva filla que quan em vegi així m’ho indiqui.
 3. Deixo passar un  temps determinat, uns cinc minuts per deixar que ens regulem l’una i l’altre.
 4. Analitzo la situació: què em demana aquesta situació, un límit o es pot deixar passar? Us puc assegurar que hi ha batalles que cal lluitar i d’altres que no. Si lluitem i és un fet que cal tallar, mantinguem una actitud clara perquè pensem que no hi ha cosa més confosa per un nen que veure a un pare enfadat com una mona, que li posi un càstig brutal i que al moment –per que aquest s’hi sent summament culpable-, li vingui amb lo de però “saps que el papa t’estima, no? És igual, anirem al parc”. El nen o la nena no entendran què els hi estem dient. Ja dedicaré una altra entrada a concretar el què i el com dels límits. També hem d’entendre que hi ha coses per les que no cal enfrontar-s’hi i hi haurà moment en que fins i tot, cal que els demanem perdo pel nostre comportament. I si no, pensa com seria que et gravessin en aquell moment, si ho ensenyaries als teus coneguts o no.

Per últim, us porto un recurs que he creat per a la consulta i són les cartes de la conducta. Són cartes que he creat amb imatges d’Internet. Les dues primeres fileres són aquestes conductes negatives (no escoltar, amenaçar, insultar, trencar coses, mentir, gesticular i burlar, robar i pegar) i les altres dues, les positives (estar content, comportar-se com angelet, divertir-se, tenir amics, treure energia, estudiar, ajudar als altres i estar bé en família). La meva idea és fer-ne d’això tres jocs. El primer fer parelles entre una bona i una mala conducta, explicar-ne perquè fan aquesta parella i jugar al memory. La segona és agafar les quatre cartes d’imatges, les de la dreta del tot de la fotografia, i a veure si els poden endevinar (el que representen: bon humor, convivència, pau i amor). I per últim, amb la carta dalt de gran –la de conceptes-, marca conceptes positius, fer que assenyalin conceptes negatius de la seva conducta i fer-los triar amb quin costat es queden. Cadascú pot adaptar-les a la seva circumstància personal.

I hope it was useful.

 

 

 

 

Comentarios están cerrados